Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l’obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar.
Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l’home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà.» El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s’hi quedà a dormir.
Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?» Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran.» Eliseu li va dir: «Crida-la.» Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l’entrada de l’habitació. Eliseu li digué: «L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill.»

Salm Responsorial

Sl 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.
Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

Rm 6,3-4.8-11

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:
«Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi.
Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»

Mt 10,37-42

"Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi"

Per entendre les lectures d’avui ens cal recordar que Jesús envia els seus deixebles a predicar el Regne de Déu. Tal vegada això pot suposar trencar amb la pròpia família si aquesta s’oposa a la missió de Jesús. En aquest cas les paraules de Jesús són clares: Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir a mi. I el mateix diu en relació amb els fills o filles. I ho resumeix dient: Qui no pren la seva creu i m’acompanya no és bo per venir amb mi. Per tant Jesús és sempre el nostre model, ell és el primer, més important que la nostra família que sempre ha de quedar en un segon terme. Evidentment el més normal és conjugar les dues coses: amor a Jesús i amor a la família; però si són incompatibles primer que tot s’ha de posar l’amor a Crist. Això suposarà moltes vegades carregar-nos la creu, com va fer Jesús. Però el deixeble ha de ser com el seu Mestre; si Jesús va patir no podem esperar que nosaltres tinguem un camí de roses. Ens cal carregar la creu que pren formes molt diverses segons les circumstàncies que ens toca viure en els diferents moments de la nostra vida. I com els deixebles són enviats en nom de Jesús, rebre els deixebles és rebre’l a Ell: Qui us acull a vosaltres m’acull a mi, i qui m’acull a mi acull el qui m’ha enviat. Ja en la tradició rabínica l’enviat tenia la mateixa consideració de qui l’enviava. Jesús ens recomana l’actitud tan evangèlica de l’acolliment. És el que trobem també a la primera lectura quan aquell matrimoni de Sunam acull a Eliseu fentli fins i tot una habitació per poder-hi reposar. La Paraula de Déu sovint ens recomana aquesta actitud. I així fem realitat les paraules de Pau quan diu: Vosaltres penseu que sou morts pel que fa al pecat però viviu per a Déu en Jesucrist. I ha començat dient que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort. Però tal com Crist va ser ressuscitat també nosaltres emprenguem una nova vida: Una vida de seguiment de Jesús, acollint tothom, portant al seva creu i vivint com a ressuscitats.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi